Reseda hookeri

L’ecosistema dunar és un ecosistema molt fràgil i sensible a l’acció humana. Ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic. Afavoreix l’equilibri ecològic i la biodiversitat, frena l’erosió i les inundaciones. Sense dunes no tindríem les platges ni el paisatge que coneixem!
La vegetació psammòfila, arenícola o sabulícola és aquella vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.

Les plantes que formen part d'aquest tipus de vegetació, que s'anomenen psammòfites, tenen adaptacions diverses que els permeten créixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat. D'altra banda, sovint han de desenvolupar una tolerància a la salinitat, sobretot a les platges i dunes litorals, on el mar aporta grans quantitats de sal.

A les costes sorrenques dels Països Catalans es distingeixen tres grans tipus de vegetació psamòfila: la vegetació de platja o front dunar, la vegetació de les crestes de les dunes i la vegetació de la rereduna.
L'hàbitat d'aquest tipus de vegetació pateix a les nostres contrades una forta pressió antròpica, lligada a la urbanització del litoral i la sobrefreqüentació de les platges.

L’espècia Reseda hookeri és una herba anual pròpia de dunes i sòls sorrencs que es distribueix per la regió mediterrània occidental. La primera cita a Catalunya fou deguda a P. Montserrat (1956), qui la recol·lectà a les platges de Santa Susanna i Malgrat el 1946. Fou observada fins al
1971, però, des d’aleshores ençà, no hi hagueren noves cites fins el 2018 (Guardiola & Romera), pel què se la considerà extingida a les platges esmentades, a Catalunya, i per tant també a l’Espanya peninsular.
L’espècie Reseda hookeri està catalogada com a espècie en perill d’extinció (RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya). Per aquest motiu, en estar considerada com espècie protegida, automàticament queda protegit l’hàbitat on es desenvolupa i no es pot fer cap intervenció al medi sense els permisos corresponents, que han de garantir la no afectació de l’espai i l’espècie.